Sandra Day O'Connor

Sandra Day O'Connor
	;
Nom original	(en) Sandra Day O’Connor
Biografia
Naixement	26 març 1930 ; El Paso (Texas)
Mort	1r desembre 2023 (93 anys); Phoenix (Arizona)
Causa de mort	Causes naturals (Demència i malaltia respiratòria )
Cancellera del College de William & Mary
	4 octubre 2005 – 3 febrer 2012 ; ← Henry Kissinger – Robert Gates →
Jutgessa associada de la Cort Suprema dels Estats Units
	21 setembre 1981 – 31 gener 2006 ; ← Potter Stewart – Samuel Alito →
Senadora estatal d'Arizona
	30 octubre 1969 – 13 gener 1975
Dades personals
Religió	Església episcopal als Estats Units
Formació	Stanford Law School ; Austin High School (en) ; Universitat de Stanford - Bachelor of Laws ; Universitat de Stanford - economia (–1950); Radford School (en)
Activitat
Ocupació	jutgessa, política, advocada, jurista
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Societat Filosòfica Americana
Família
Cònjuge	John Jay O'Connor (1952–2009)
Germans	Ann Day
	Premis (2023) Women of the Year (en) ; (2009) Medalla Presidencial de la Llibertat; (2000) Premi Margaret Brent; (1995) Saló de la Fama Nacional de Dones; (1985) Premi Elizabeth Blakwell; Texas Women's Hall of Fame (en) ; doctor honoris causa per la Universitat Yeshiva; Medalla Brandeis; National Cowgirl Museum and Hall of Fame; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; 48 Arizona Women (en) ; doctor honoris causa per la Universitat de Keiō; Medalla de la Llibertat de Filadèlfia ;
	Signatura

Sandra Day O'Connor (anglès: Sandra Day O’Connor) (El Paso, 26 de març de 1930 - Phoenix, 1 de desembre de 2023) fou una advocada, política i jurista estatunidenca que ocupà el càrrec de jutgessa associada del Tribunal Suprem dels Estats Units del 1981 al 2006, quan es jubilà.^[1]^[2] Fou la primera dona a formar-se part.^[3] Hom la considerava el vot decisiu de l'etapa Rehnquist i del principi de l'etapa Roberts.

Abans que fos elegida pel Tribunal Suprem havia estat jutgessa i càrrec electe a Arizona, sent la primera dona líder de la majoria d'un senat estatal com a republicana al Senat d'Arizona.^[4] Després de la seva nominació al Tribunal Suprem, O'Connor fou confirmada per unanimitat al Senat dels Estats Units. El 1r de juliol de 2005 anuncià la seva intenció de retirar-se quan es confirmés el seu successor.^[5] Samuel Alito fou nominat pel seu càrrec l'octubre de 2005 i s'uní al Tribunal el 31 de gener de 2006.

Com a republicana moderada, O'Connor tendia a abordar cada cas individualment sense buscar establir precedents generals. Sovint feia costat al bloc conservador i escrivia opinions concurrents que limitaven l'abast del que deia la de la majoria. Les seves opinions de la majoria en casos importants inclouen les de Grutter contra Bollinger i Hamdi contra Rumsfeld. També escriguí parcialment l'opinió de la majoria per curiam a Bush contra Gore i fou una dels tres coautors de l'opinió principal a Planned Parenthood contra Casey.

Durant la seva etapa al Tribunal, algunes publicacions la situaren entre les dones més poderoses del món.^[6]^[7] El 12 d'agost de 2009 rebé la medalla presidencial de la llibertat per part del president Barack Obama.

↑ «Current Members». Arxivat de l'original el 6 febrer 2020. [Consulta: 17 febrer 2020].
↑ The date a Member of the Court took his/her Judicial oath (the Judiciary Act provided "That the Justices of the Supreme Court, and the district judges, before they proceed to execute the duties of their respective offices, shall take the following oath ...") is here used as the date of the beginning of his/her service, for until that oath is taken he/she is not vested with the prerogatives of the office." Source:https://www.supremecourt.gov/about/members_text.aspx
↑ Weisman, Steven R. «Reagan Nominating Woman, an Arizona Appeals Judge, to Serve on Supreme Court». The New York Times, 07-07-1981 [Consulta: 10 setembre 2009].
↑ «O'Connor, Sandra Day». Federal Judicial Center [Consulta: 21 març 2006].
↑ Stevenson, R. W. «O'Connor, First Woman Supreme Court Justice, Resigns After 24 Years». The New York Times, 01-07-2005 [Consulta: 10 setembre 2005].
↑ McCaslin, John «Power Women». McCaslin's Beltway Beat. Townhall.com [Washington, D.C.], 07-11-2001 [Consulta: 15 juny 2009]. «... Ladies' Home Journal, ... ranks the 30 Most Powerful Women based on cultural clout, financial impact, achievement, visibility, influence, intellect, political know-how and staying power. Sen. Hillary Rodham Clinton ranks 5th on the list behind Miss Winfrey, Supreme Court Justice Sandra Day O'Connor, Martha Stewart and Barbara Walters» Arxivat 29 April 2011^{[Date mismatch]} a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-04-29. [Consulta: 6 desembre 2022].
↑ «The World's Most Powerful Women». Forbes, 20-08-2004 [Consulta: 4 març 2009]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-01-02. [Consulta: 20 setembre 2020].

[1] «Current Members». Arxivat de l'original el 6 febrer 2020. [Consulta: 17 febrer 2020].

[2] The date a Member of the Court took his/her Judicial oath (the Judiciary Act provided "That the Justices of the Supreme Court, and the district judges, before they proceed to execute the duties of their respective offices, shall take the following oath ...") is here used as the date of the beginning of his/her service, for until that oath is taken he/she is not vested with the prerogatives of the office." Source:https://www.supremecourt.gov/about/members_text.aspx

[3] Weisman, Steven R. «Reagan Nominating Woman, an Arizona Appeals Judge, to Serve on Supreme Court». The New York Times, 07-07-1981 [Consulta: 10 setembre 2009].

[4] «O'Connor, Sandra Day». Federal Judicial Center [Consulta: 21 març 2006].

[5] Stevenson, R. W. «O'Connor, First Woman Supreme Court Justice, Resigns After 24 Years». The New York Times, 01-07-2005 [Consulta: 10 setembre 2005].

[6] McCaslin, John «Power Women». McCaslin's Beltway Beat. Townhall.com [Washington, D.C.], 07-11-2001 [Consulta: 15 juny 2009]. «... Ladies' Home Journal, ... ranks the 30 Most Powerful Women based on cultural clout, financial impact, achievement, visibility, influence, intellect, political know-how and staying power. Sen. Hillary Rodham Clinton ranks 5th on the list behind Miss Winfrey, Supreme Court Justice Sandra Day O'Connor, Martha Stewart and Barbara Walters» Arxivat 29 April 2011^{[Date mismatch]} a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-04-29. [Consulta: 6 desembre 2022].

[7] «The World's Most Powerful Women». Forbes, 20-08-2004 [Consulta: 4 març 2009]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-01-02. [Consulta: 20 setembre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Sandra Day O'Connor

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia