Sandra Day O'Connor

Infotaula de personaSandra Day O'Connor

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Sandra Day O’Connor Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 març 1930 Modifica el valor a Wikidata
El Paso (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r desembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Phoenix (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Demència i malaltia respiratòria Modifica el valor a Wikidata)
Cancellera del College de William & Mary
4 octubre 2005 – 3 febrer 2012
← Henry KissingerRobert Gates →
Jutgessa associada de la Cort Suprema dels Estats Units
21 setembre 1981 – 31 gener 2006
← Potter StewartSamuel Alito →
Senadora estatal d'Arizona
30 octubre 1969 – 13 gener 1975 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia episcopal als Estats Units Modifica el valor a Wikidata
FormacióStanford Law School
Austin High School (en) Tradueix
Universitat de Stanford - Bachelor of Laws
Universitat de Stanford - economia (–1950)
Radford School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójutgessa, política, advocada, jurista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJohn Jay O'Connor (1952–2009) Modifica el valor a Wikidata
GermansAnn Day Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0640508 TMDB.org: 1493227 Goodreads character: 61048 Modifica el valor a Wikidata

Sandra Day O'Connor (anglès: Sandra Day O’Connor) (El Paso, 26 de març de 1930 - Phoenix, 1 de desembre de 2023) fou una advocada, política i jurista estatunidenca que ocupà el càrrec de jutgessa associada del Tribunal Suprem dels Estats Units del 1981 al 2006, quan es jubilà.[1][2] Fou la primera dona a formar-se part.[3] Hom la considerava el vot decisiu de l'etapa Rehnquist i del principi de l'etapa Roberts.

Abans que fos elegida pel Tribunal Suprem havia estat jutgessa i càrrec electe a Arizona, sent la primera dona líder de la majoria d'un senat estatal com a republicana al Senat d'Arizona.[4] Després de la seva nominació al Tribunal Suprem, O'Connor fou confirmada per unanimitat al Senat dels Estats Units. El 1r de juliol de 2005 anuncià la seva intenció de retirar-se quan es confirmés el seu successor.[5] Samuel Alito fou nominat pel seu càrrec l'octubre de 2005 i s'uní al Tribunal el 31 de gener de 2006.

Com a republicana moderada, O'Connor tendia a abordar cada cas individualment sense buscar establir precedents generals. Sovint feia costat al bloc conservador i escrivia opinions concurrents que limitaven l'abast del que deia la de la majoria. Les seves opinions de la majoria en casos importants inclouen les de Grutter contra Bollinger i Hamdi contra Rumsfeld. També escriguí parcialment l'opinió de la majoria per curiam a Bush contra Gore i fou una dels tres coautors de l'opinió principal a Planned Parenthood contra Casey.

Durant la seva etapa al Tribunal, algunes publicacions la situaren entre les dones més poderoses del món.[6][7] El 12 d'agost de 2009 rebé la medalla presidencial de la llibertat per part del president Barack Obama.

  1. «Current Members». Arxivat de l'original el 6 febrer 2020. [Consulta: 17 febrer 2020].
  2. The date a Member of the Court took his/her Judicial oath (the Judiciary Act provided "That the Justices of the Supreme Court, and the district judges, before they proceed to execute the duties of their respective offices, shall take the following oath ...") is here used as the date of the beginning of his/her service, for until that oath is taken he/she is not vested with the prerogatives of the office." Source:https://www.supremecourt.gov/about/members_text.aspx
  3. Weisman, Steven R. «Reagan Nominating Woman, an Arizona Appeals Judge, to Serve on Supreme Court». The New York Times, 07-07-1981 [Consulta: 10 setembre 2009].
  4. «O'Connor, Sandra Day». Federal Judicial Center [Consulta: 21 març 2006].
  5. Stevenson, R. W. «O'Connor, First Woman Supreme Court Justice, Resigns After 24 Years». The New York Times, 01-07-2005 [Consulta: 10 setembre 2005].
  6. McCaslin, John «Power Women». McCaslin's Beltway Beat. Townhall.com [Washington, D.C.], 07-11-2001 [Consulta: 15 juny 2009]. «... Ladies' Home Journal, ... ranks the 30 Most Powerful Women based on cultural clout, financial impact, achievement, visibility, influence, intellect, political know-how and staying power. Sen. Hillary Rodham Clinton ranks 5th on the list behind Miss Winfrey, Supreme Court Justice Sandra Day O'Connor, Martha Stewart and Barbara Walters» Arxivat 29 April 2011[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-04-29. [Consulta: 6 desembre 2022].
  7. «The World's Most Powerful Women». Forbes, 20-08-2004 [Consulta: 4 març 2009]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-01-02. [Consulta: 20 setembre 2020].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne